[ES] A partir del 01/07: cambio de dirección a Rue de Barchon 11, Bruselas 1000 (área de Saint-Catherine).
[FR] À partir du 01/07: changement d'adresse à Rue de Barchon 11, Bruxelles 1000 (zone Sainte-Catherine).
[EN] From 01/07: change of address to Barchonstraat 11, Brussels 1000 (Sainte-Catherine area).
Close

E ncara que la majoria de gent aconsegueix suportar els aspectes negatius de la migració per l’existència d’altres aspectes positius, la migració és un factor de risc en la salut mental a causa de l’estrès o dol migratori, anomenat síndrome de l’immigrant o síndrome d’Ulisses.

Fonts d’estrès

  • Solitud per la separació dels éssers estimats.
  • Sentiment de desesperança i fracàs per l’existència de poques oportunitats de tirar endavant amb aquest projecte.
  • Absència d’una xarxa de suport social.
  • Lluita contra els problemes econòmics com pagar l’habitatge, l’alimentació.
  • Por o desorientació.
  • Temporalitat.

Etapes del dol

  • La negació, no s’accepta la realitat del canvi.
  • La resistència, davant les dificultats i reptes sorgeix la queixa per l’esforç que suposa l’adaptació.
  • L’acceptació, s’instal·la a fons en la nova situació.
  • La restitució, s’accepta lo bo i lo dolent tant del país d’origen com del país d’acollida, suposa la reconciliació afectiva.

Defenses psicològiques

P er a l’elaboració dels dols les persones utilitzem una sèrie de defenses psicològiques o errors que són mecanismes psicològics de defensa. No són per si mateixos negatius però quan són abundants distorsionen radicalment la visió que tenim de la realitat i ens impedeixen l’adaptació i elaborar el dol migratori.

  • L’abstracció selectiva, consisteix en centrar-se en un detall extret fora de context.
  • La inferència arbitrària, generalització excessiva quan s’elabora una conclusió o regla a partir d’un o diversos fets aïllats.
  • La maximització i minimització, distorsió modificant la magnitud dels esdeveniments.
  • La personalització, atribuir-se fenòmens externs injustificadament.
  • El pensament absolutista o dicotòmic, classificar les experiències en “tot o res”, en categories extremes.