E ls quatre components de la sexualitat són el sexe biològic (determinat pels cromosomes XX i XY), l’orientació sexual, la identitat de gènere i el rol social del sexe (respecte de les normes culturals de conducta femenina i masculina).

Què és l’orientació sexual?

L’ orientació sexual és l’atracció emocional, romàntica, sexual o afectiva cap a altres persones. És un continu que va des de l’heterosexualitat exclusiva fins l’homosexualitat exclusiva i inclou diverses formes de bisexualitat. Les persones bisexuals poden experimentar atracció cap a persones del seu mateix sexe i del sexe oposat. A les persones amb una orientació homosexual de vegades se les anomena gais o lesbianes.

Tradicionalment les persones homosexuals i bisexuals han viscut sota l’estigma de ser considerats malalts mentals. No va ser fins a 1975 quan l’Associació Americana de Psicologia va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals i va demanar als psicòlegs que s’eliminés tal estigma. El prejudici i la discriminació amb regularitat tenen efectes psicològics negatius.

No és una malaltia mental

L a homosexualitat i la bisexualitat no són malalties mentals i les investigacions dutes a terme demostren que no hi ha cap associació entre aquestes orientacions sexuals i la psicopatologia. L’heterosexualitat, la bisexualitat i l’homosexualitat són comportaments normals en la sexualitat humana i estan documentats en diferents cultures i èpoques.

Pot la teràpia canviar l’orientació sexual?

N o, les teràpies dirigides a canviar l’orientació sexual (de vegades anomenades “reparadores” o “teràpies de conversió”) no són efectives ni segures. Habitualment les persones que busquen aquest canvi és com a resultat de coacció per part de membres de la seva família o grups religiosos. La realitat és que l’homosexualitat no és una malaltia. No requereix tractament i no es pot canviar.

No totes les persones gais, lesbianes i bisexuals que busquen l’ajuda de professionals volen canviar la seva orientació sexual. Sovint solen buscar ajuda psicològica amb el procés del descobriment de la seva orientació sexual o el desenvolupament d’estratègies per a lidiar amb el prejudici, però la majoria opta per la teràpia pels mateixos motius i problemes de la vida que condueixen a les persones heterosexuals a la consulta dels professionals de la salut mental.

Què és la identitat de gènere?

L a identitat de gènere és la percepció que tenim del nostre propi gènere. Pot coincidir amb el sexe assignat en néixer o pot diferir d’ell totalment.

El gènere és el conjunt de rols socialment construïts, comportaments, activitats i atributs que una societat considera apropiats per als nens i homes o els nens i dones.

Tradicionalment s’ha dividit el gènere de forma binària: masculí i femení. Però hi ha altres identitats:

  • transgènere: persona que la seva identitat de gènere és diferent al del seu sexe assignat en néixer.
  • Queergènere: persona que s’identifica amb una identitat que no pertany al binari home/dona.
  • Agènere: persona que no s’identifica amb cap identitat de gènere.
  • Gènere neutre: persona amb una identitat neutra, és a dir, considera que té un gènere i que el seu gènere està fora del binari i no s’identifica amb identitats que mostren afinitat a rols femenins o masculins.
  • Intergènere: persona intersexual amb una identitat que se situa en un punt mig entre dos gèneres, usualment els binaris. Aquesta identitat pertany únicament a persones intersexuals, no s’ha d’utilitzar per part de la resta.

Què és la intersexualitat?

L a intersexualitat és una varietat de condicions que condueixen a un desenvolupament atípic de les característiques sexuals físiques. Aquestes condicions poden ser a nivell de genitals externs, els òrgans reproductius interns, els cromosomes sexuals, o les hormones relacionades amb el sexe.

És un error comú pensar que un intersexual és “home i dona alhora”. Les persones intersexuals poden tenir qualsevol identitat de gènere.