Un dels desafiament específics dels expatriats que tenen necessitat de començar una teràpia és la llengua i/o la cultura del lloc d’acollida, fins i tot quan el nivell de coneixement de la nova llengua és bona.

Sempre estem millor equipats per parlar i descriure les nostres emocions en català que en francès, anglès… A vegades hi ha fins i tot diferències culturals que fan més difícil la relació terapèutica.

En alguns casos els expatriats busquen teràpia motivats en part per la frustració d’estar aïllats. Siguin quins siguin els problemes que condueixen a començar una teràpia, una de les causes afegides més freqüents és que la gent no té amics tan íntims o família amb qui poder confiar les seves dificultats actuals.

Per a qualsevol persona, s’acumula la pressió quan no podem compartir les lluites que estem vivint, i per tant, s’intensifica quan es viu a l’estranger.

Síndrome de l’immigrant (síndrome d’Ulisses)

Encara que la majoria de gent aconsegueix suportar els aspectes negatius de la migració per l’existència d’altres aspectes positius, la migració és un factor de risc en la salut mental a causa de l’estrès o dol migratori, anomenat síndrome de l’immigrant o síndrome d’Ulisses.

Llegeix més 0034 Expat: El diván con banda ancha

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *